S’ha presentat el projecte en una sessió amb Ajuntaments catalans organitzada per la consultora mediambiental “La Vola” per explicar els objectius estratègics que es promouen, especialment el paper que hi poden tenir els Ajuntaments.

Per tirar endavant aquest objectiu, l’Ajuntament de Vilafranca s’ha associat amb tres actors socials que són claus en el procés: la cooperativa COVIDES, que aglutina a un bon nombre de viticultors de la zona i que ha de ser la principal proveïdora de matèria primera, sense ser excloent;  la cooperativa NOU VERD, que ja ha experimentat en el tema, i que ha de ser qui faci les tasques de la prepoda, així com de la preparació de la biomassa i el transport al lloc de consum; i finalment el Clúster INNOVI, que és una altra manera de practicar l’economia social, ja que és on s’han unit la majoria d’elaboradors capdavanters de la D.O. per promocionar la innovació en els processos del sector. Per tant són tres socis de marcat caràcter social i que estan compromesos en la lluita contra el canvi climàtic i la reducció del CO2.

L’Ajuntament de Vilafranca, a més de promocionar el consum de la biomassa provinent de la vinya als cellers del territori, posarà en marxa també un Districte de Calor a la vila, dins el programa LIFE aprovat aquest any, que donarà energia tèrmica a diversos equipaments públics de la vila i, si és possible, a un celler que està dins el casc urbà. Tot plegat per predicar amb l’exemple i estimular al sector a que utilitzi al màxim el seus propis subproductes per produir energia, pensant que si no n’hi ha prou amb les vergues, també es pot utilitzar la brisa, un cop se n’ha tret l’alcohol, que té tanta potència calorífica com el conjunt de vergues de cada cep. És en aquest sentit que diem que el projecte de “Vinyes per Energia” és la nostra manera al Penedès, de treballar per la democratització en la producció d’energia, avui en mans de grans corporacions i d’interessos internacionals que fan de l’energia una arma per aprofitar-se de l’economia en comptes de ser-ne un suport; i és per això que cal democratitzar el seu funcionament amb l’economia social.

El canvi de model energètic no vindrà de dalt a baix (doncs hem de tenir clar que no interessa a qui està al capdamunt del control de l’energia) sinó que s’ha d’engegar i conduir des de baix, des de cada territori en concret, amb la convicció que acabarà concretant-se en noves maneres de produir energia sense que sigui ni un càstig pel medi ambient ni un càstig per l’economia productiva. I un esforç així, lògicament que no és pot fer des de l’aïllament ni la voluntat individual sola, sinó que s’ha de fer de manera cooperativa i amb el suport de les estructures socials més properes a la ciutadania, com són els Ajuntaments. I si, com és el nostre cas, podem comptar amb el suport de la UE perquè coincidim en treballar per al respecte a la natura, molt millor per culminar un repte, la democratització de la producció energètica amb el treball cooperatiu.